Al peu de la Gran Penya del Bosc dels Contes, l’Ase Baldiri estava intentant una tasca gairebé impossible. Havia de portar unes caixes de pomes per al berenar de tota la colla, però el camí estava bloquejat per una muntanya de pedres i sorra que havia caigut després de la pluja.
En Baldiri, que és molt treballador, empenyia i empenyia, però les pedres no es movien. —És massa difícil! No ho aconseguiré mai —va dir en Baldiri, deixant caure les orelles amb tristesa. Estava a punt de rendir-se.
En aquell moment, el Conillet Albert va sortir d’entre uns arbustos. Havia sentit els sospirs de l’ase amb les seves orelles llargues i atentes. —Ei, Baldiri! Per què sents aquesta cara tan llarga? —va preguntar l’Albert amb un saltet. —Vull passar, però aquesta muntanya és massa gran per a mi —va respondre l’ase.
L’Albert, que és petit però molt llest, va mirar la muntanya de pedres i després va mirar l’ase. —Saps quin és el problema? Que intentes moure tota la muntanya d’un sol cop. Per què no provem de moure només les pedres petites primer?
L’Oriol el mussol, que ho mirava tot des de la branca d’un pi, va afegir amb la seva veu pausada: —Escolta l’Albert, Baldiri. La perseverança no consisteix a fer-ho tot de pressa, sinó a no deixar de caminar, per petita que sigui la passa.
Així que es van posar a la feina. En Baldiri treia una pedra gran, i el conillet Albert en treia tres de petites. Poc a poc, el que semblava una paret insuperable es va anar fent petita. La Bruna la guineu va aparèixer per donar-los ànims i ajudar-los a calcular per on era millor passar.
Al cap d’una estona, el camí estava lliure. En Baldiri va passar amb les seves caixes de pomes, sentint-se més orgullós que mai. No només havia aconseguit passar, sinó que havia après que, amb paciència i l’ajuda dels amics, cap muntanya és prou alta.
Aquella tarda, tot el Bosc dels Contes va berenar pomes dolces, i en Baldiri va prometre que, la propera vegada que una cosa li semblés impossible, recordaria que només cal començar per la primera pedra.
💡 Proposta educativa per a famílies i mestres
Aquest conte és ideal per parlar amb els nens sobre la frustració quan alguna cosa no els surt a la primera.
💬 Preguntes per reflexionar:
- Com se sentia en Baldiri al principi? Has sentit mai que una tasca (com els deures o un dibuix) era com una “muntanya de pedres”?
- Què li va dir el Conillet Albert? Per què és millor fer les coses a poc a poc que intentar-ho tot de cop?
- Qui va ajudar en Baldiri? Per què és important demanar ajuda quan ens sentim bloquejats?
🎨 Activitat: “El meu camí de pedres”
Dibuixeu un camí amb pedres grans. A dins de cada pedra, l’infant pot escriure una cosa que li costi fer (lligar-se els cordons, recollir les joguines, llegir millor). Cada vegada que ho aconsegueixi, pot pintar la pedra de colors!
