Al cor del Bosc dels Contes, quan la nit començava a abraçar els arbres, l’Oriol el mussol no aconseguia tancar els ulls.
Estava assegut a la branca més alta del seu roure preferit, observant com la lluna il·luminava els camins del bosc. Tot semblava tranquil… però dins seu hi havia una por petita però persistent, com un murmuri que no volia callar.
—No sé per què tinc por —va xiuxiuejar l’Oriol—. Avui no ha passat res.
La por no va respondre, però tampoc va marxar.
L’Oriol va recordar una cosa important: al Bosc dels Contes, les emocions no s’amaguen. S’escolten.
Va respirar profundament, tal com li havia ensenyat la Lluna, i va decidir baixar fins al rierol. El riu Mirmanda murmurava històries suaus mentre l’aigua corria entre les pedres.
—Quan la por arriba —va semblar dir el riu—, no vol fer-te mal. Vol que l’escoltis.
L’Oriol va seure en silenci. Va pensar en tot allò que l’espantava: la foscor, els sorolls desconeguts, la idea de no saber què passaria demà. A poc a poc, la por va començar a fer-se més petita.
No havia desaparegut del tot, però ja no feia tant soroll.
Quan va tornar al seu roure, la Lluna brillava amb una llum suau.
—La por també es cansa quan la tractes amb calma —li va xiuxiuejar.
Aquella nit, l’Oriol va adormir-se sabent una cosa molt important:
tenir por és normal, però no cal fugir-ne.
I el bosc va descansar amb ell.
🌱 Per parlar després del conte
Aquest conte sobre la por ajuda els infants a entendre que sentir por forma part de la vida i que es pot gestionar amb calma i confiança.
- Nina la cérvola i les estrelles que cuiden: Conte infantil per dormir sols i perdre la por a la nit
- Lia la tortugueta i la nit tranquil·la
- El conillet Albert i la sorpresa del cor
- L’os Bru i el valor de ser diferent
- La Nina la cérvola i la nit que feia una mica de por
