Etiqueta: el mussol oriol
-
Un matí tranquil, el riu Mirmanda va murmurar una notícia estranya: —He sentit un so que ve de sota les meves aigües… com si una campana antiga volgués parlar. Intrigats, tots els amics del bosc es van reunir. —Campana? Segur que és un misteri per resoldre! —va dir la Bruna la guineu, emocionada. —Potser és…
-
El sol s’alçava lentament sobre el Bosc dels Contes, i la boira es fonia entre els arbres. Aquell matí, els amics van sentir un so desconegut: cloc, cloc, cloc. Era el pas ferm d’un ase gris amb ulls bondadosos i orelles llargues. —Bon dia… sóc en Baldiri —va dir, fent una reverència una mica tímida—.…
-
El sol començava a pondre’s al Bosc dels Contes, pintant els núvols de tons taronja i rosa. L’aire feia olor de flors i herba tendra. L’Albert, un conillet petit amb orelles llargues i suaus, observava el riu Mirmanda des de la vora. Davant seu, un petit pont de fusta travessava l’aigua. No era gaire llarg……
-
Feia molts dies que no plovia. El rierol s’havia convertit en un fil d’aigua tímid, i les flors penjaven el cap com si estiguessin tristes. El bosc, que normalment era ple de cants i remor de fulles, estava en silenci. L’Oriol el mussol, sempre atent, va cridar una reunió d’emergència sota el gran pi: —Amics,…
-
En Guiu l’esquirol era molt curiós. Cada matí sortia a saltar de branca en branca, buscant glans, fulles estranyes o tresors amagats sota l’escorça dels arbres. Però darrerament, hi havia una cosa que no li marxava del cap… Al cor del bosc, allà on els ocells cantaven més fluix i el sol arribava a trossos,…
-
Una nit de tardor, quan el cel semblava una manta plena de punts brillants, l’Oriol el mussol reposava damunt d’una branca alta, pensatiu. El vent suau feia ballar les fulles daurades i, com cada vespre, la Lluna li feia l’ullet des del cel. Però aquella nit, alguna cosa era diferent. De sobte, una llum intensa…
-
Una matinada d’estiu, el mussol Oriol es va despertar amb una sensació estranya. No cantaven els ocells. No grinyolaven les branques. Ni tan sols es sentia el riu Mirmanda murmurar com sempre. —Què passa aquí? —va xiuxiuejar, tot vigilant des del seu tronc. El bosc s’havia quedat en silenci. Un silenci espès, com si el…