Categoria: Amistat
-
El sol s’alçava lentament sobre el Bosc dels Contes, i la boira es fonia entre els arbres. Aquell matí, els amics van sentir un so desconegut: cloc, cloc, cloc. Era el pas ferm d’un ase gris amb ulls bondadosos i orelles llargues. —Bon dia… sóc en Baldiri —va dir, fent una reverència una mica tímida—.…
-
La nit havia arribat al Bosc dels Contes, i la Lluna brillava tendra des de dalt del cel. Però aquella nit no estava del tot tranquil·la: un petit fanalet, que servia per il·luminar el camí cap a la clariana on es trobaven els animals, s’havia apagat i havia desaparegut. —Sense el fanalet, molts no podran…
-
Feia molts dies que no plovia. El rierol s’havia convertit en un fil d’aigua tímid, i les flors penjaven el cap com si estiguessin tristes. El bosc, que normalment era ple de cants i remor de fulles, estava en silenci. L’Oriol el mussol, sempre atent, va cridar una reunió d’emergència sota el gran pi: —Amics,…
-
Una nit de tardor, quan el cel semblava una manta plena de punts brillants, l’Oriol el mussol reposava damunt d’una branca alta, pensatiu. El vent suau feia ballar les fulles daurades i, com cada vespre, la Lluna li feia l’ullet des del cel. Però aquella nit, alguna cosa era diferent. De sobte, una llum intensa…